dissabte, 17 de gener de 2015

**670


    El mig somriure queda suspès en l’aire,

    L’esguard, fixat en l’ampla petitesa del no-res.
    És immensa la mirada a l’enteniment, brillant.
    Perduts qui no el veuen. Gaudeix l’Infant.
    L’infinit minse del tot, forma part del senti(r)t.
    L’objectiu, el nostre, queda malmès, enrocat
    En els somriures tremolos i fixes  al desconegut.


.
Imatge: Lee Jeffries


2 comentaris:

  1. La seva mirada publica per a tots una atenció que de vegades li anorreem...Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Anton, Ens anul.lem nosaltres mateixos i anul.lem d'altri, molt cops pel mirar sense veure-hi !!!

      Abraçada!!!

      Elimina