dissabte, 17 de gener de 2015

**670


    El mig somriure 

    queda suspès en l’aire,
    en l'esguard fixat,
    en la petitesa del no-res.
  
    La mirada a l’enteniment
    és immensa i brillant.
    Perduts qui no el veuen. 
    Gaudeix l’Infant.

    L’infinit minse del tot, 

    forma part del senti(r)t.
    L’objectiu, el nostre,

    queda malmès i enrocat
    en els somriures tremolos

    i fixes  al desconegut.

.
Imatge: Lee Jeffries


2 comentaris:

  1. La seva mirada publica per a tots una atenció que de vegades li anorreem...Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Anton, Ens anul.lem nosaltres mateixos i anul.lem d'altri, molt cops pel mirar sense veure-hi !!!

      Abraçada!!!

      Elimina