diumenge, 17 de maig de 2015

859/




      Li pendolava la pregunta 
      en el passadís 
      infinit de les estones.
      Les ulleres a la tauleta,
      no fos el cas 
      que massa claror
      filés prim 
      les hores del pensament.
      Sabia 
      que els peus 
      feien camí 
      només si era fidel 
      i puntual 
      amb l’arc de Sant Martí.
      Era llavors, 
      que amb els peus
      despullats de certeses,
      tremolava pel riu fred
      i lliscós de les estones.
      Filava la pregunta,
      el passadís pendolava mut.


Imatge: Kile Thompson

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada