diumenge, 25 d’octubre de 2015

S50



  

  
       Entre els dits, com si fossin
       a un vell desert s’arrosseguen
       les paraules de daurat fil sorrenc.

       S’esmunyen empeses per vents
       cegant els ulls d’aigües maragdes
       que masteguen estels, que els són
       llum al cel d’instants.

       No són orfes, les embolcalla
       la rosada invisible i germinades
       renaixeran en miratges d’oblidats oasis.

       Crema als dits el sol del silenci.


Imatge: Enzo Barrena
              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada