diumenge, 17 d’abril de 2016

S12/2016




















                   Sempre la sents quan t'anomena
                   i ve marinada de cristalls de sal.
                   Acloques les parpelles per cercar el blau.
                   Es fosc, no pots parar l'orella a la veu.
                   Ara, l'estança on el buit del silenci fet riu
                   t'esporugueix s'il•lumina suaument.
                   I lentament se't va fent palesa la veu, l'àngel;
                   En pau, torbat i trobat creues el mirall de sal.




Imatge @ LaveudeLlariM.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada