diumenge, 3 de juliol de 2016

S25/2016






               És un Instant, un pas per l'endemà,
               el reconegut pessic que vol ser
               amable i tranquil, i que sovint
               et vol prendre l'amor del Tot.
               T'abandones, li fas l'amor, i
               fràgil t'adolles, te'n saps cristall.
               És un endemà de fils invisibles
               que ens premen fins al plor que vol
               ser el més dolç, el més proper, tangible.
               S'obre el doll i el fem germà, caminem
               en la son sense hores, llenç d'esperança.
               S'amara la llavor en l'entranya del sabut,
               com un nounat estel·lar vestit de llum.
               I parim l'agraïment en l'intangible reconegut,
               en la petja d'ànimes umbilicals, borró de futur.





Imatge: LaveudelLarim
Àngela Clos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada