dissabte, 21 de setembre de 2013

67






                                 Cauen les fulles,                                                     

la tardor . . .era tardor.


Silent,

vares deixar caure

l'ultima fulla del teu cos,

frondós, arbrat, estimat,

el cor s'ens va anegar tant

que no va sortir el plor,

amb el temps . . .

va començar a roinejar . . .

encara roineja

sobre el daurat de les fulles,

arriba la tardor . . .

era tardor.

2 comentaris:

  1. Quan nosaltres serem fulla seca....demanarem al vent aspre de la tardor, que bufi per pietat,en direcció del recer on trobar aquelles fulles que van marxar quan encara eren estrelles verdes d'estiu.

    ResponElimina
  2. Regalima l'ànima amb el teu emotiu comentari Pau...inmenses gràcies !!!

    Una abraçada gran !!!

    ResponElimina