Cauen
les fulles,
la
tardor . . .era
tardor.
Silent,
vares
deixar caure
l'ultima
fulla del teu cos,
frondós,
arbrat, estimat,
el cor
s'ens va anegar tant
que no
va sortir el plor,
amb el
temps . . .
va
començar a roinejar . . .
encara
roineja
sobre el daurat de les fulles,
sobre el daurat de les fulles,
arriba
la tardor . . .
era
tardor.
Quan nosaltres serem fulla seca....demanarem al vent aspre de la tardor, que bufi per pietat,en direcció del recer on trobar aquelles fulles que van marxar quan encara eren estrelles verdes d'estiu.
ResponEliminaRegalima l'ànima amb el teu emotiu comentari Pau...inmenses gràcies !!!
ResponEliminaUna abraçada gran !!!