dimarts, 29 d’octubre del 2013

50


                                                       
          Els teus llavis            

          es fonen en els meus,

          dringuen campanades

          que fan emmudir

          les paraules.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Joan Abellanedadimecres, 30 d’octubre, 2013

    i és que hi ha tantes paraules que sobren, i tants gestos, mirades, carícies que diuen tant !!!
    salutacions des de mataró ! ;-)

    ResponElimina
  2. Ginameldimecres, 30 d’octubre, 2013

    Totalment d'acord Joan,.. benvingut i gràcies per passejar-te pels encenallsdevida :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)