I
t'aixeques
tant
d'hora com jo,
per
regalar-me
una
tassa de cafè,
nus,
esquena
contra pit,
amb
besades al coll,
allargant la nit
entre
glop i glop,
no
volent
deixar
marxar l'aroma
del
plaer que ens hem donat,
bevent-nos
l'últim instant
abans
de tancar la porta,
sense
saber fins quan.
Segur que les empremtes recordaran aquest aroma per sempre mes.Tenen memòria infinita, si han acaronat amb amor.
ResponEliminaPer sort les empremtes, bones o no tant...sempre queden en la memoria dels sentiments.
EliminaGràcies per la visita Pau ;)