I en el meu record,
l'aleteig del teu alè
xiuxiuejant-me al bescoll
m’ha transportat
als teus llavis,
arrencant-me un somriure.
tge:reflexionesaldesnudo.equinocio.org
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
Hi han somriures que son goig, joia, alegria, ..satisfacció com si sens pagués un deute. Anton.
ResponEliminaI quan passa s'ha d'agafar la ploma i escriure-ho... no te preu!!!
EliminaMoltes gràcies Anton !!!