dilluns, 19 de maig de 2014

373



          Cel de pedra
          damunt el llit,
          llossa invisible,
          peus i mans
          lligats a l’ombra.

Imatge:tallerenpiedra.wordpres.com

2 comentaris:

  1. ara mateix els dos ultims versos no se com lligar-los amb els primers... però mentre faig el dinar potser em ve...

    ResponElimina
    Respostes

    1. Al meu entendre es que quan llegim un poema el podem fer nostre, des de qui l’escriu, que te la seva intima percepció del que vol dir, fins a tantes lectures com es facin, però el que jo he volgut dir en aquets versos es, la impossibilitat del diàleg si l’ombra pesa molt...molts cops intentem fer mans i mànigues perquè surtin les paraules però la llossa es tant pesant que es queden en un nus a la gola.

      Gràcies per les lectures i comentaris.

      Abraçada !!!

      Elimina