dimarts, 20 de maig de 2014

374/ TB Encenallsdevida & Joan Quisapqué.

La ploma inspirada del poeta Joan Quisapqué no descansa. Gaudiu mes avall del que ha sorgit  de la lectura d’aquest poema. Gràcies Joan!


Ingràvid com ploma al vent
A mercè de sentiments,
viatger d’atemporals  cels
I a voltes
de minúsculs  inferns,
encallat a l’escullera
dels volers
a remença de nous alès,
isolat, sense equipatge,
gràvid en andanes plenes
de rostres sords,
Ingràvid com ploma al vent
A mercè de sentiments. 


Uns versets sorgits de la lectura del poema 374/TB d'Encenalls de vida. No en són una lectura ni, déume'nguard!, una ampliació o versió... Són encenalls de paraules que han brollat en la lectura esmentada... 









recull alés
per refer
les ales


i anhels
en flor


perd 
l'equipatge
en qualsevol
duana


no et cal
cap muda
ni tampoc
cap por
que no sigui teva


el viatge
és miratge
i
infantament
alhora


vols
i
voles


enlaira't
en l'aire
anhelat


lleuger
i
lliure
en els impossibles


possibles
o no
tan li fa


fort
i
feble
en la mateixa ingravidesa


malgrat els vents
malgrat tu mateix


ves
amb el bes
d'un cel net 
i clar
dins teu


també es vola a ran de terra
però cal tenir cura de les ales


l'alè
i
les plomes blaves del desig



Joan Quisapqué. 


imatge:mariafigeniam108.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada