La
ploma inspirada del poeta Joan Quisapqué no descansa. Gaudiu mes avall del que
ha sorgit de la lectura d’aquest poema. Gràcies Joan!
Ingràvid
com ploma al vent
A mercè de
sentiments,
viatger
d’atemporals cels
I a
voltes
de minúsculs
inferns,
encallat
a l’escullera
dels
volers
a
remença de nous alès,
isolat,
sense equipatge,
gràvid
en andanes plenes
de rostres
sords,
Ingràvid
com ploma al vent
A mercè de
sentiments.
Uns versets sorgits de la lectura del poema 374/TB d'Encenalls de vida. No en són una lectura ni, déume'nguard!, una ampliació o versió... Són encenalls de paraules que han brollat en la lectura esmentada...
Uns versets sorgits de la lectura del poema 374/TB d'Encenalls de vida. No en són una lectura ni, déume'nguard!, una ampliació o versió... Són encenalls de paraules que han brollat en la lectura esmentada...
recull alés
per refer
les ales
i anhels
en flor
perd
l'equipatge
en qualsevol
duana
no et cal
cap muda
ni tampoc
cap por
que no sigui teva
el viatge
és miratge
i
infantament
alhora
vols
i
voles
enlaira't
en l'aire
anhelat
lleuger
i
lliure
en els impossibles
possibles
o no
tan li fa
fort
i
feble
en la mateixa ingravidesa
malgrat els vents
malgrat tu mateix
ves
amb el bes
d'un cel net
i clar
dins teu
també es vola a ran de terra
però cal tenir cura de les ales
l'alè
i
les plomes blaves del desig
Joan Quisapqué.
imatge:mariafigeniam108.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada