dijous, 22 de maig de 2014

377/TB





Plorar fins buidar-se,
omplir-se d’incerteses,
dels jos.
Frec a frec
de renecs aspres,
paral·lels camins
d'abruptes
anades i tornades
de la fosca a la llum.
Vivint esperances
de la no vida.





imatge:commons.wikimedia.org

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Et dono la raó i del tot Jaume...aquest poema i els que puguis veure al blog, que al costat del número hi ha “TB”, sorgeixen de la lectura d’un llibre “Miedo de ser dos” que parla del trastorn bipolar.

      Moltes gràcies pel teu comentari i benvingut als encenallsdevida.

      Abraçada!!!

      Elimina