dijous, 22 de maig de 2014

377/TB


 Plorar fins buidar-se,
 Omplir-se d’incerteses
 Noves dels  jos,
 Frec a frec
 De renecs aspres,
 Paral·lels camins
 Abruptes
 D’Anades i tornades
 De fosques a llums.

 Vivint l’esperança
 De la no vida.

imatge:commons.wikimedia.org

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Et dono la raó i del tot Jaume...aquest poema i els que puguis veure al blog, que al costat del número hi ha “TB”, sorgeixen de la lectura d’un llibre “Miedo de ser dos” que parla del trastorn bipolar.

      Moltes gràcies pel teu comentari i benvingut als encenallsdevida.

      Abraçada!!!

      Elimina