Plorar fins buidar-se, omplir-se d’incerteses, dels jos. Frec a frec de renecs aspres, paral·lels camins d'abruptes anades i tornades de la fosca a la llum. Vivint esperances de la no vida.
Et dono la raó i del tot Jaume...aquest poema i els que puguis veure al blog, que al costat del número hi ha “TB”, sorgeixen de la lectura d’un llibre “Miedo de ser dos” que parla del trastorn bipolar.
Moltes gràcies pel teu comentari i benvingut als encenallsdevida.
Un cert to cru, però un bon poema
ResponEliminaEt dono la raó i del tot Jaume...aquest poema i els que puguis veure al blog, que al costat del número hi ha “TB”, sorgeixen de la lectura d’un llibre “Miedo de ser dos” que parla del trastorn bipolar.
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari i benvingut als encenallsdevida.
Abraçada!!!