Ressonen les campanes llunyanes en
l’ombra del mai més. Al cervell emboirat
de records, les passes trontollen ara aquí i ara allà com l’assaig d’una
simfonia abans de l’estrena.
S’obren petites escletxes de llum que l’albiren
una claror desconeguda en la frisança de necessitat abasardada, la llum és
propera, i cal enfilar-se encara que els dits estiguin clivellats, esquerdats,
ressecs... esmes.
Dits d‘aigua balsàmics, sense tremolar,
es passegen per damunt la partitura del cel promès i s’irisen a tocar mati, migdia, tarda i nit, són notes d’esperança...somnis, ferms i acolorits.
Afluixa ara el so de les campanes dins
la nebulosa, petits sons acompanyen el
silenci i donen l’entrada a la simfonia en primer moviment cap als vells
records, dolça carossa de mil colors, companya d’un nou camí, en els graons
sorrencs de la nova vida. S’aixeca el teló!!!.
Imatge:immamusic.worpres.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada