El mig somriure
queda suspès en l’aire,
en l'esguard fixat,
en la petitesa del no-res.
La mirada a l’enteniment
és immensa i brillant.
Perduts qui no el veuen.
Gaudeix l’Infant.
L’infinit minse del tot,
forma part del senti(r)t.
L’objectiu, el nostre,
queda malmès i enrocat
en els somriures tremolos
i fixes al desconegut.
.
Imatge: Lee Jeffries
La seva mirada publica per a tots una atenció que de vegades li anorreem...Anton.
ResponEliminaCert Anton, Ens anul.lem nosaltres mateixos i anul.lem d'altri, molt cops pel mirar sense veure-hi !!!
EliminaAbraçada!!!