Àngela Clos: de febrer 2015

dissabte, 28 de febrer del 2015

738 De xerrameca amb les neurones

Sols els nostres pensaments fets paraules, parlen de nosaltres i per nosaltres.

Imatge de la xarxa

737 De xerrameca amb les neurones

Per un instant

poder ser ocells

ventejar el silenci

on res no se sent

on tot es copsa.

Imatge: Brooke Shaden Photography.

736

                      Camins de desitjos
                      plovisquegen abombollats
                      amarant la quotidianitat asfàltica
                      del pensament.
                      Com si fossin de sabó,
                      alenats i irisats s'enlairen,
                      esdevenint guspires foses,
                      miratges fugissers de blaus .

Imatge: de la xarxa

divendres, 27 de febrer del 2015

656

Suspesa en el temps
la propera alenada
encara no bufada.

Besada inesperada,

tant a prop tant lluny.

Imatge: de la xarxa

dijous, 26 de febrer del 2015

686

               Queda eterna la cara d’infant,
        mentre els anys passen i
        es manlleven arrugues a les
        cantonades del patiment
        on ara juga la pell amb el record.

Imatge: Monica Leonardo (Artodissey)

dimecres, 25 de febrer del 2015

685

Avui van de volada

cap al teu núvol
converses de gotes
aturades en el temps.
Plugim d’estels fan
d’escala invisible

cap a tu.En la claror

invisible de la nit,

fas el teu retorn,

camí de casa teva.

Imatge: ChingYang Tung

dimarts, 24 de febrer del 2015

**733/A

L’aterratge és forçós,
i no se’t donen pistes.
Sols les llums són
testimoni de culpes
reflectides als vidres
que fumegen cremats.
Contemples la destrossa
al teu voltant, en el
silenci quiet, en la pau
de les hores mortes,
que són teves, i que
en silenci esmicoles.

Recull: 27+33

Imatge: Booke Shaden Photography

732 De xerrameca amb les neurones

La nit m'ha regalat

un petit mos de tu,

només un mos.

Tastet de vida!

Imatge: Carl Warner

dilluns, 23 de febrer del 2015

**731/A

Perquè vols ser pa sincer
aquell que és menja lentament
mullant la punta dels dits
per recollir-ne les engrunes.
Avui no recolliràs els mots,
amb què el ganivet de serra
esmicola les paraules crues
de l’adolorit pas del temps.
Les deixaràs a la taula de la gana,
i valent, les mastegaràs demà.

Imatge: La ciudad de los cajones. Salvador Dalí 1936

731 De xerrameca amb les neurones.

Ens ha despullat la nit

per vestir-nos

de carícies de llum.

Imatge: de la xarxa.

diumenge, 22 de febrer del 2015

**730/A

I un dia
          t’oblides
          d’obrir
          la porta
          a la vida
          i t’adorms
          en la son
          plena de llum.
          Et mulla
          la pluja
          i et tornes
          a despertar,
          i sense voler
          retornes
          a una vida
          que desconeixes.

Imatge: Franco Palumbo

729 De xerrameca amb les neurones.

T'he despertat fluixet,

recollint amb dits d’amor

les gotes de vida

que regalimen del teu cos.

Imatge: de la xarxa.

dissabte, 21 de febrer del 2015

**728A

Una segona epifania de dècades albira
en nous paratges i abraça nous costums.
Es fa difícil l’oblit de la primera
que és mare de les dues, diuen que cercades,
ben oposades al fons del mirall.

Queda el pòsit del no saber, o potser
no ens cal per fer aquest segon viatge
a porus oberts, sabent el final.
La llum, companya i amiga no fa mal.

Enfilats al tren, sabem que no és el nostre,
el paisatge s’esborra i aclareix,
ara lent ara ràpid, i se’ns clava
als rails pedregats de les sensacions.
La pell sempre nua, pacient, espera.

Imatge: Booke Shaden

727 De xerrameca amb les neurones

Vaig obrir els ulls a tu

i es va fer la llum,

en tancar-los

vaig renéixer.

Imatge: Brooke Shaden Photography

divendres, 20 de febrer del 2015

693

No et calen
jocs de mans,
només cal
que em miris.

(01/02/15)

Imatge: Billy Lee.

726 De xerrameca amb les neurones.

La por a obrir les ales ens tanca a la presó.

Imatge: www.meamar.com

725 De xerrameca amb les neurones.

Cerquem en el camí l’horitzó de la vida,

on les passes ens recondueixen al jo,

del no res, a un tot.

Imatge de la xarxa.

dijous, 19 de febrer del 2015

**724

Obrim els ulls al blau de l'avui,
a l’instant tàctil, que per d’altres
és de plom a les seves ales blanques.
Dits alquimistes s’obren a ànimes
fent de mags alats, en la distància
fonedora del desig, del plom al Blau.

Imatge: de la xarxa

dimecres, 18 de febrer del 2015

**723

Al passadís on hi cantaven les hores,
ara els segons parlen amb veu fluixeta.
És com si el terròs de sucre, de nou
s’hagués esmicolat. I pacient l’amor
en va recollint els cristalls amagats pels
racons, i amb dolçor recompon les hores,
aquelles, que dels segons sent xiuxiuejar.

Imatge: Umbatman

722 De xerrameca amb les neurones.

Som punts d’agulla

dins una gota

atrapant instants d’immensitat.

Imatge: Chema Madoz.

dimarts, 17 de febrer del 2015

**721

I l’empaita
el pensament blau
barreja coneguda
d’infinits trobats.
Navega en blaus
avui potser
més marins
que mai.
Encerclat
per unes ones
engolidores,
per si cal,
el cel i ell
es mariden
més blaus.

Pintura: Llueve en los acantilados de Pourville Claude Monet

720 De xerrameca amb les neurones

T'he vist a l'ombra d'una fulla fullejant un llibre,

gran dia!!!

Imatge: Art People Gallery.

719 De xerrameca amb les neurones

...I M’he despertat pensant que seria bo tindre tres-cents seixanta-sis melics...

Imatge: de la xarxa.

dilluns, 16 de febrer del 2015

**718

L’escolto
         en el silenci amic
         de la distància propera,
des de la proximitat
de la paraula no dita i
   plenament escrita.
L’escolto
   en aquest silenci.

Imatge: Greg Dunn

717 De xerrameca amb les neurones.

Quan el propòsit es discutir,

som capaços de fer

tots els papers de l’auca.

Quan el propòsit es parlar,

sempre sabrem
que ens vol dir l’altre.

Imatge: Mihai Bodó.

716 De xerrameca amb les neurones.

El primer que perdem en néixer és el llibre d’instruccions,

a les hores

la vida comença a ser la incògnita més interessant.

Imatge: Juan Martinez Bengochea.

715 De xerrameca amb les neurones

Massa sovint mirant els altres
ens perdem de vista.

Imatge: AdrianBorda

diumenge, 15 de febrer del 2015

692

            Fa camí de vida com un riu silent
            entre còdols arrodonits, gastats.
            A recer de verds, despenyada
            en salts al buit de Blaus-i-cels.
            Abraça la llera en pau, i tranquil·la

es reconeix en la besada del mar.

15/02/2015-15/02/2016
Imatge: Brooke Shaden Photography.

dissabte, 14 de febrer del 2015

673

Apareix la màgia oblidada i coneguda
rere els finestrals dels clarobscurs.
Dins la cambra, adormit el pensament
tragina el penjar i despenjar de l'avui.
Els somnis acaronen el present, on l’ara
ressona en la llum, en nous sentiments.

Imatge: Victor Habchy.

divendres, 13 de febrer del 2015

714

He despertado del sueño,

él del tiempo muerto.
En el embozo de la noche
ha quedado prendida
tú alma al hilo de la mía.
Dejando mi madrugada
En un frío duermevela.

Imatge:Uttaporn Nimmalaikaew

713

Collaret d’ànimes
penjat al cor
de la vida.
Cap d’única.
Totes guspires
enllaçades
en una.
Volen quietes
d’aquí i d’allà
amb pica ullets
còmplices.

Imatge:Josephine Cardin