dimarts, 3 de març de 2015

742 De xerrameca amb les neurones






El destí 
és una fina menja 
que es deixa tastar
quan no ets assegut a taula.


Imatge: Jon Lezinsky

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Em refereixo que el distí mai l'atrapem, sempre sentim dir alló de: "era el seu destí", la persona en qüestiò ni adonar-s'en...o és el destí, ho diem en primera persona però ja ens ha passat. La consciència del destí sempre la tenim a pilota passada... si a la posteritat dels fets.

      Petons!

      Elimina