El cos rep l’abraçada
en l’estret del silenci
emboirat dels blaus.
Els ulls esmaperduts
travessen l’aire,
els pensaments
suren i es gronxen
deixant-se abraçar
sense preguntes.
Commou
l’abraçada muda
dels perquès.
Imatge:Brandon_Kidwell
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada