divendres, 17 d’abril de 2015

823/




      Just quan t’ofegues, en la tangent,
      s'albiren les noves ullades de sol.
      Són els temuts nous brots de llum,
      de somriures blaus i transparents.
      L’anhel t'obre els ulls en la foscor,
      i amb dits verges t’arrapes a l’aire
      de la finestra oberta. Et reconeixes
      en el vidre gotellat i d'obligat oblit.
      L'alè t'empeny, t'esperona, t'encorda
      et bressola. Nu, et rendeixes al blau.


Imatge: Jan Fabre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada