T’has llençat
a un mar
imprevist.
I l’aigua
transparent
ha mullat
el teu sol
esquiu.
Perles
de sal
t’han marcat
la pell
en la son
del sol.
Ara, mentre
desfeu
els terrosos
a besades
dolces,
es desperta
la nit.
Imatge: Betina La Plante
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
En aquest mar imprevist totes les ones se abracen a la matinada.
ResponEliminaGracies.
Quines paraules tant boniques i certes.... gràcies a tu Olga i Carles pel passeig pels encenalls i enriquir-los.
EliminaUna abraçada!