dilluns, 18 de maig de 2015

860/



      Dels contrallums
      en fa pols
      de saviesa,
      camina
      al so
      del pèndol,
      de la corda fluixa,
      fils lluents
      i nocturns
      li diuen
      que no somnia.
      Amarat
      contempla
      les rajoles
      en una sala d’espera
      del món ennegrit,
      que regalima
      ciment
      de pretesa llum.
      Mai
      no se’n riu
      de la formiga
      que pendula
      sota el pes feixuc.
      Antena,
      Ull,
      Connexió,
      Llum,
      Exterior.
      La mira,
      somriu.
      Junts entenen la saviesa.



Imatge: Marcela Bolivar



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada