Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dimarts, 20 d’octubre del 2015
S49
El cel de plom
desperta uns ossos
que cansats, fan una
volada lenta i lliure
sota els llençols. Són
pensaments de llengua muda.
Ofec del dia que vol ser i no pot.
Imatge: Àngela Clos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada