dilluns, 26 d’octubre del 2015

S51


 










  




  

  Som vida i mort 
  a l’aixopluc de l’aigua,
  que bona és, 

  si a petits glops alleta.
  Dins la bellesa de l'huracà 

  hi deixa nafres seques, 
  marca esdevenidors  erms, 
  solcs d’empremtes insalvables.
  Xim xim invisible 

  que embolcalla vides
  i esponja arrels nues 

  que festegen l’amor.
  Són fins camins 

  de vida i mort, 
  fils d’aigua.

 Imatge de la xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada