Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dilluns, 26 d’octubre del 2015
S51
Som vida i mort
a l’aixopluc de l’aigua,
que bona és,
si a petits glops alleta.
Dins la bellesa de l'huracà
hi deixa nafres seques,
marca esdevenidors erms,
solcs d’empremtes insalvables.
Xim xim invisible
que embolcalla vides
i esponja arrels nues
que festegen l’amor.
Són fins camins
de vida i mort,
fils d’aigua.
Imatge de la xarxa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada