dilluns, 26 d’octubre de 2015

S51


 










  




  

  Som vida i mort a l’aixopluc de l’aigua,
  que bona és, si a petits glops alleta.
  Dins la bellesa de l'huracà hi deixa
  nafres seques, marca esdevenidors
  erms, solcs d’empremtes insalvables.
  Xim xim invisible que embolcalla vides
  esponja arrels nues que festegen l’amor.
  Són fins camins de vida i mort, fils d’aigua.


 Imatge de la xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada